 |
"BARNABITAS ESPAÑA" |  |
||||||
|
"BARNABITAS ESPAÑA" | |
||||||
Parroquia de Sant AdriàMemoria Industrial de Can Baurier
¡Atención!
Como son muchas páginas hay que esperar un tiempo para que se abra
Para LEER la historia en Castellano
en esta página...
Can Baurier.
Memòria industrial de
San Adrià de Besòs
Edita: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
Disseny coberta: Estudio Cualesquiera
Primera edició: Maig 2003
Dipòsit legal: B. 23257-2003
lmpressió: Romargraf, SA
Autor:
Manuel Fuentes i Vicent
Presentació
La ciutat de Sant Adrià es troba a l’actualitat immersa en una sèrie de canvis urbanístics que, per la seva importància, estan produint una autèntica transformació del territori.
És enmig d’aquest brogit de màquines i pedres, que aquesta exposició de Can Baurier: Memòria Industrial de Sant Adrià de Besòs ens transporta quasi un segle enrere de la nostra ciutat, quan Sant Adrià era un petit poble de vida pagesa que tot just començava a albirar e seu horitzó industrial. A l’exposició podrem veure com era la vida a la fàbrica i a la colònia, és a dir, com es treballava i es viva durant aquells anys.
Però aquesta exposició també ens ha de servir per recuperar i repensar la nostra història com a forma d’enfortir la nostra identitat. Les famílies de Roda de Ter i de la seva rodalia que van venir a treballar a Sant Adrià quan la fàbrica s’hi va traslladar, s’han convertit avui en una part important de la nostra ciutat, i els cognoms d’aquells homes i dones ara són els de molts ciutadans i ciutadanes de Sant Adrià. Ells van ser l’inici del que ara anomenem mestissatge i del creixement demogràfic que posteriorment ha anat en augment i cada cop des d’indrets més llunyans.
En aquest context no és estrany que la nostra ciutat sigui la seu del Museu de la Història de la Immigració de Catalunya, del qual aquesta exposició és la seva primera activitat pública. Una exposició que ha estat possible gràcies a la col·laboració de molts dels nostres conciutadans que han cedit fotografies i que ens han explicat els seus records i que l’Arxiu Municipal està recopilant en un projecte de recuperació de la història oral de la ciutat.
Jesús Maria Canga i Castaño
Alcalde de Sant Adrià de Besòs
El Museu d’Història de la Immigració a Sant Adrià
Ara fa un any, l’Ajuntament de Sant Adrià va posar en marxa el projecte per a la creació d’un Museu d’Història de la Immigració a la ciutat. Entre d’altres qüestions el que es planteja és la importància de reivindicar el paper de tots els ciutadans en la història que, al cap i a la fi, la construïm els homes i les dones amb el nostre esforç diari. La fàbrica, la plaça, l’escola... aquest son alguns dels escenaris on cada dia s’escriu la història. Sant Adrià en sap molt d’això.
La immigració a Sant Adrià al llarg del segle XX, és un fet que es viu amb quotidianitat i sense reserves. Els seus habitants tenen llocs de procedència molt diversa: alguns de la zona de Castelló i València, d’altres d’Andalusia, d’Aragó, de Múrcia, d’Extremadura, de Galícia o d’Astúries com el seu Alcalde. També hi ha que han vingut de molt mes a prop: alguns del Barri de Sant Gervasi de Barcelona o de la veïna Badalona. I d’altres de la Catalunya interior, com els primers habitants de la Colònia Baurier. Tots ells han escrit una molt important silenciosa part de la història del segle XX. Avui amb nous veïns de procedències molt llunyanes com Àfrica, Amèrica o Àsia continuem construint una societat i una identitat comuna.
La creació del Museu d’Història de la Immigració a Catalunya és una actitud de maduresa. Assumir la pròpia història i tots els trets socials i culturals que l’han conformada, ens valida com a una societat tolerant, que ha fet de la convivència entre diversos, una conducta vital. La ciutadania de Sant Adrià és un exemple viu d’aquest fet. És per això que l’Ajuntament es planteja, amb molta il·lusió, la possibilitat de recuperació d’algunes manifestacions Industrials i socials que han estat els escenaris on s’ha anat configurant aquesta nova identitat diversa i oberta.
Aquesta proposta s’inicia amb el recull de la memòria històrica de la Colònia Baurier. El comissariat d’aquesta exposició ha volgut deixar constància d’aquest espai industrial, ja desaparegut, que durant el segle XX va formar part del paisatge humà i social de la ciutat. Volem també deixar testimoni a les noves generacions, que no han conviscut amb la Baurier, de com era l’activitat a la fàbrica, de com es produïa i es vivia, i de la seva singularitat com a equipament industrial.
Desitgem també que sigui una excusa per mirar pel forat de la porta de la fàbrica i poder fer un viatge en el temps per recuperar als seus treballadors, -amics veïns de la ciutat- les seves cases, la seva activitat diària, els seus llocs de treballs i les seves vides, tan arrelades a la ciutat.
Imma Boj
Museu d'Història de la Immigració de Catalunya.
Sant Adrià de Besòs, Abril de 2003.
1. Sant Adrià abans de la Baurier
1.1. Els antecedents tèxtils a Sant Adrià: les indianes
En la segona meitat del segle XVIII es donà a Barcelona un fort creixement de la producció d’indianes, teixits de cotó estampats, que rebien aquest nom pels estampats que procedien de l’Índia.
L’estampació es feia a mà amb un motlle de fusta en el qual hi havia gravat un dibuix i que s’hi posaven uns colors únicament s’estampava per un costat.
El procés de les indianes comprenia quatre fases: filatura -fabricació del fil a partir dels flocs de cotó-, tissatge -conjunts d’operacions que converteixen els fils en teixit-, blanqueig i estampació. Les fases de filatura, tissatge i estampació es feien en fàbriques o tallers radicats en poblacions.
Per altra banda, el procés de blanqueig s’havia de fer fora, era llarg, complex i requeria molt d’espai ja que les teles havien de ser humitejades i esteses al sol en un prat regat per petits canals -en els anomenats prats d’indianes-. Calia que hi hagués prou herba perquè el teixit no s’embrutés. Com que les peces havien d’estar alguns dies esteses, el terreny havia de ser molt espaiós.
Els indianaires foren autoritzats a estendre les seves peces en els prats de les planes litorals del marge dret del Besòs i així l’any 1773 està documentada la petició d’un fabricant d’indianes barceloní per instal·lar un “prado para blanquear las indianes y telerias de su fábrica i demás fines y usos que le combengan...” per això utilitzar les aigües procedents del riu Besòs mitjançant un canal ja existent.
Francisco de Zamora en la seva obra “Diario de los viajes hechos en Catalunya” (1790) descriu així el paisatge “.. este trozo de camino hasta el Besós es una de las salidas mas hermosas y divertidas de Barcelona, pues además de hallarse plantadas sus orillas de buenos álamos blancos, y sus terrenos inmediatos bien cultivados, están también sobre sus orillas una hermosa porción de prados de las fábricas de indianas que lo hermosean mucho. Debe notarse que los prados más inmediatos al camino riegan en el verano grandes trozos de el para que no les vaya el polvo a las piezas de lienzo, con lo que dan nuevo mérito a este paseo”..........
Para Continuar las noticias históricas en Catalán...
Monografía Histórica de Can Burier, en Castellano
Memoria industrial de Sant Adrià de Besòs
Manuel Fuentes Vicent
Presentación:
La ciudad de Sant Adrià se encuentra en la actualidad inmersa en una serie de cambios urbanísticos que por su importancia están produciendo una auténtica transformación del territorio.
Es en medio de este fragor de máquinas y piedras que esta exposición de Can Baurier: Memoria industrial de Sant Adrià de Besòs, nos transporta a casi un siglo atrás de nuestra ciudad, cuando Sant Adrià era un pequeño pueblo de vida campesina que empezaba a vislumbrar su horizonte industrial. En la exposición podemos ver como era la vida en la fábrica y en la colonia, es decir, como se trabajaba y se vivía durante aquellos años.
Pero esta exposición también nos ha de servir para recuperar y ver nuestra historia como una forma de reforzar nuestra identidad. Las familias de Roda de Ter y de sus alrededores que vinieron a trabajar a Sant Adrià cuando la fábrica se trasladó, se han convertido hoy en una parte importante de nuestra ciudad, y los apellidos de aquellos hombres y mujeres ahora son los de muchos ciudadanos y ciudadanas de Sant Adrià. Ellos fueron el inicio de lo que ahora llamamos mestizaje y del crecimiento demográfico que posteriormente ha ido en aumento y cada vez desde lugares más lejanos.
En este contexto no es de extrañar que nuestra ciudad sea la sede del Museo de la Historia de la Inmigración de Catalunya, por lo que esta exposición es la primera actividad pública. Una exposición que ha sido posible gracias a la colaboración de muchos de nuestros conciudadanos que han cedido fotografías, y que nos han contado sus recuerdos, y que el Archivo Municipal está recogiendo en un proyecto de recuperación de la historia oral de la ciudad.
Jesús María Canga,
Alcalde de Sant Adrià.
El Museo de la Inmigración en Sant Adrià:
Desde hace un año, el Ayuntamiento de Sant Adrià puso en marcha el proyecto para la creación de un museo de la Inmigración de la ciudad. Entre otras cuestiones, lo que se plantea es la importancia de reivindicar el papel de todos los ciudadanos en la historia, que al fin la construimos los hombres y mujeres con nuestro esfuerzo diario. La fábrica, el mercado, la escuela... Éstos son algunos de los escenarios donde cada día se escribe la historia. Sant Adrià sabe mucho de esto.
La inmigración en Sant Adrià a lo largo del siglo XX, es un hecho que se vive día a día y sin reservas. Sus habitantes llegan de lugares muy diversos: Algunos de la zona de Castellón y Valencia, otros de Andalucía, Aragón, Murcia, Extremadura, Galicia o Asturias, como su alcalde. También los hay que han llegado de más cerca: del barrio de Sant Gervasi de Barcelona o de la vecina Badalona. Otros de la Catalunya interior, como los primeros habitantes de la Colonia Baurier. Todos han escrito una importante y silenciosa parte de la historia del siglo XX. Hoy con nuevos vecinos de procedencias muy lejanas como África, América o Asia, continuamos construyendo una sociedad y una identidad comunes.
La creación del museo de historia de la inmigración de Catalunya es una actitud de madurez. Asumir la propia historia y todos los hechos sociales y culturales que la han formado, nos valida como una sociedad tolerante que ha hecho de la convivencia con los demás una conducta vital. La ciudadanía de Sant Adrià es un ejemplo vivo de éste hecho. Es por esto que el Ayuntamiento se plantea, con mucha ilusión, la posibilidad de recuperación de algunas manifestaciones industriales y sociales que han sido los escenarios donde se ha ido configurando ésta nueva identidad diversa y abierta.
Esta propuesta se inicia con la compilación de la memoria histórica de la Colonia Baurier. El comisariado de ésta exposición ha querido dejar constancia de éste espacio industrial ya desaparecido, que durante el siglo XX formó parte del paisaje humano y social de la ciudad. Queremos también dejar testimonio a las nuevas generaciones que no han convivido con la Baurier de cómo era la actividad en la fábrica, de cómo se producía y se vivía y de su singularidad como equipamiento industrial.
Deseamos también que sea una excusa para mirar por el agujero de la puerta de la fábrica y poder hacer un viaje en el tiempo para poder recuperar a sus trabajadores, - amigos y vecinos de la ciudad - sus casas, su actividad diaria, sus lugares de trabajo y sus vidas tan arraigadas en la ciudad.
Imma Boj.
Museo de Historia de la Inmigración de Catalunya.
Para Continuar las noticias históricas en Castellano......
****************************
Foto de la "Empresa Industrial Baurier"
Transportistas con su camión
( Para descargar... Botón derecho Ratón sobre el botón o el vínculo que abre el texto...
Guardar destino como... )
MEMORIA INDUSTRIAL
a cargo de...
Manuel Fuentes i Vicent
***********
Adrianenses Conoced vuestra Historia y vuestras Raíces
